Notes i finalització

Ahir vaig rebre les notes al mòbil i.... he aprovat!!! això significat que he acabat la carrera de Psicopedagogía!!!!!!!!

Vos adjunte una imatge que m'ha acompanyat al llarg d'estos tres anys.

Ens veiem i ara a buscar feina d'això.....

Exàmens

He acabat el darrer examen de la UOC!!!!!!!!!!

Conclusions Al Practicum II

Un cop  acabat el practicum i elaborada la memòria em queda dir-vos companys que aquests dos practicums (els he fet al mateix centre) han siguto molt intensos i divertit, plens d'experiències i activitats que m'han fet reflexionar sobre la nostra intervenció en l'àmbit escolar.

Els punts més importants són:

Hi ha que intervenir quan siga necessari i quan els alumnes ho necessiten no en un primer moment.

Les intervencions hi ha que documentar-les molt bé i seguir-les al llarg del temp per a reajustar-les si cal

La col.laboració del spares és fonamental i  la dels companys de centre (professors i especialistes) encara més.

Treballar sempre amb la mateixa il.lusió i les mateixes ganes doncs estem tractant a persones i aixó és molt important.

Aquestes són les principals reflexions per a la resta vos deixaré la meva memòria a la vostra disposició.

Gràcies a tots i totes per la vostra compañia i suport.

A la vostra disposició!!!

Sempre positius no?........

Reunió primària

Quasi abans d’acabar el practicum vaig poder entrar en una de les reunions de 1er cicle de primària dins de les activitats del Gabinet Autoritzat amb el següent orde del dia:

1. Seguiment i informes d’exploracions realitzades a tres alumnes (a demanda del seu tutor)
2. Altres: 1r Primària i Aula de PT

En quasi totes les assignatures d’esta carrera hem estudiat que la labor del psicopedagog pot resultar dura i difícil en segons que contextos i centres; en este he de dir que la reunió es va produir amb molt respecte cap a la psicopedagoga i cap a la responsable de l’aula de PT. Es respecte l’orde del dia i es parle d’altres alumnes que podien necessitar algunes ajudes puntuals. Tot en un to distés i molt professional. Els assistents van ser: La directora del Gabinet, la responsable de l’Aula de PT , el cap d’estudis i els tutors responsables de primària. Aquesta reunió es fa amb periodicitat mensual.

Conclusions de la intervenció

L’elecció de l’optativitat és una de les primeres decisions importants que realitzen els alumnes al final de l’ESO per tant és necessari que coneguen les opcions acadèmiques oferides en la comunitat valenciana per a la posterior inserció en el mercat laboral. Al llarg de l’ESO, el departament d’orientació els ha proporcionat el suport necessari (material imprés, xarrades col·lectives i entrevistes individuals amb els alumnes i els seus pares) per a que aquesta elecció els siga més fàcil de prendre d’acord amb les seves possibilitats acadèmiques, les seves aptituds i la seva motivació. Les noves tecnologies (Aula d’informàtica) ofereixen la possibilitat de trobar tota la informació relativa als estudis acadèmics que podran cursar una vegada acabada l’educació secundària pel que acudim amb els alumnes de 3er curs de l’ESO a aquesta aula per a navegar per la web de la conselleria d’educació, i els principals campus universitaris presents a València.

Avaluació inicial

Els alumnes coneixen la diversitat en els estudis acadèmics per la informació proporcionada pel Departament, pares, amics, mitjans de comunicació, etc... partim de la base d’un coneixement previ que ens permet abordar directament el tema en qüestió: la cerca en internet de les ofertes formatives presents en la comunitat valenciana.

Avaluació del procés

Al llarg de la sessió i una vegada donades les instruccions se’ls deixa els alumnes que busquesn la informació de cada una de les seves opcions, és necessari cridar l’atenció en diverses ocasions perquè hi ha determinats alumnes que intenten entrar en xarxes socials i inclús en pagines de compra per internet. Les xiquetes mostren major interés per la seva formació acadèmica: fan preguntes, comenten entre elles, i no intenten accedir a un altre tipus de pàgines web. És una activitat que diferix en el seu procés segons el grup/classe perquè en el mateix centre hi ha grups més interessats (en global) per continuar amb la formació acadèmica i altres a què no els interessa tant obtindre aquest tipus d’informació.

Avaluació final

És una activitat molt interessant però cal analitzar- com he comentat anteriorment- el grup/classe, la mateixa informació es pot oferir en la web del centre (enllaços d’interés) o es pot comentar en una de les tutories designades amb este fi.

Intervenció: OPTATIVITAT EN 3 er DE L’ESO. RECERCA EN L’AULA D’INFORMÀTICA

TÍTOL Data	OPTATIVITAT EN 3 er DE L’ESO. RECERCA EN L’AULA D’INFORMÀTICA Divendres 18 de maig de 2012
OBJECTIU GENERAL Objectius Específics	Conèixer les assignatures optatives que ofereix el centre escolar per a prendre decisión correctes per al seguiment dels estudis segons les aptituds individuals; mitjançant les opcions que proporcionen les noves tecnologíes presents al centre escolar. Comprendre les diferències entre escollir Biologia o Física i Química per al posterior accés als estudis superiors. Conèixer les diferents families professionals que ofereixen els estudis tant de la F.P com de la Universitat Conèixer les competències i les sortides professionals Conèixer i comprendre l’entorn virtual d’internet: saber aplicar i acurar els criteris de cerca d’informació i seleccionar la que siga rellevant per a les seves necessitats.
DESCRIPCIÓ Material Consigna Ajuda	Aquesta activitat està ubicada dins del Pla Anual d’Orientació Vocacional i Professional. El seu desenvolupament està previst durant una de les tutories que mantenen amb la directora del Departament. Els alumnes han començat l’educació secundària recollint tota la informació proporcionada des de el departament en forma de dossier escrit (el completaran finalment en 4rt curs de l’ESO). Es tracta de cercar informació relativa a la decisió de amtèries optatives i el seguiments dels estudis segons les aptitus i actituds de cada alumne. L’Aula d’infromàtica esdevé per als alumnes una activitat en si mateixa lúdica i divertiva (tothom té mòvil i està adherit a alguna red social) per la qual cosa els crida l’atenció desenvolupar una activitat dins de l’àmbit escolar amb ordinadors. Aixi, doncs, el material principal serà el PC. La principal directriu al llarg d’aquesta activitat és la de trobar la informació relativa a les materies optatives que sràn la seva primera decisió important personal i acadèmica. La pàgina web principal on han de navegar és la següent: http://www.cefe.gva.es/temas.asp. Al finalitzar l’activitat han de tindre tota la informaciño necessària ja que entre tots s’ha de confeccionar un document únic que recull totes les seves dubtes i les informacions més interessant per a ells. Es farà agrupament per parelles. En aquesta activitat més que ajuda, parlem de suport continu ia actiu, els alumnes  -en la seva majoria- no saben cercar la informació correctament i no saben allò que estan buscant. La nostra missió és orientar el procés fins que estigan dins de la web.
JUSTIFICACIÓ METODOLOGIA	La construcció pròpia del coneiximent i l’aprenentatge és la principal forma de que els alumnes pugan ser els pròpios constructors de la informació que necessiten en cada moment, aprendre a emmagatzemar correctament els datos referents a les seves decisions personals fonamenten la metodologia d’aquestes activitats “fora de l’aula ordinària” i presents en les sessions de tutoría del departament d’orientació acadèmica i professional. La implementaciño de les noves tecnologíes ha de ser un pliar bàsic en qualsevol progràmació de l’aula i més si el centre educatiu té els recursos necessaris per a dur-la a terme com en aquest cas. Ajudem als nostres alumnes a saber què és allò relevant i important en les seves vides per a desenvolupar-se plenament com a persones autònomes amb tots els recursos disponibles al seu entorn. Aquesta activitat es desenvolupa en una sola sessió: En primer lloc acudim amb la classe a l’aula d’informàtica per a després, sota les directrius de la Pedagoga, navegar per la pàgina web de la Conselleria D’Educació de la Generalitat Valenciana. Previament han confeccionat  el seu dossier de Batxiller i FP,i han tingut xerrades informatives de les possibles eleccions d’estudis. Després de navegar per a resoldre les seves dubtes en aquesta web i en altres que els pugan orientar en aspectes acadèmics hauràn d’elaborar per parelles i després entre tots un document únic amb les adreçes relevants que han visitat, les principals dubtes que han resolt, i tota la informació que ells mateixos han considerat relevant per a prendre decisions futures individualment i amb l’ajuda i els consells dels pares o familiars.
CRITERIS D’AVALUACIÓ	El grau de comprensió i atenció de les nostres intruccions i el nivell d’execució d’aquestes. L’interès, motivació i interacció contínua amb nosaltres i amb els companys. Compliment dels objectius descrits. Treball en grup: ajudes, recursos i recerca d’informació. Participació activa en la confecció del document final. Maneig del PC: eines i recursos disponibles informàtics.

Recta Final

Comp@nys: Ens trobem en la recta final del Practicum i açi jo volia deixar-vos la meva intervenció  directa amb els alumnes -doncs jo he fet el meu practicum fonamentat en l'observació de les activitats pròpies de la psicopedagoga en els centres escolars- i les conclusions finals, però com que estic redactant-les per a la memòria aquest cap de setmana -com a molt tard la setmana vinent- les tindreu per aí penjades. Espere que vos haja agradat el meu diari particular i vos haja servit d'ajuda.

Aula de PT pròxim curs

Una vegada s’acosta el final del curs, toca fer revisió dels alumnes que assistixen a l’aula de PT, aquells que presenten dificultats d’aprenentatge i hagen d’acudir i els que ja hagen superat aquells problemes que no els deixaven seguir el ritme “normal” del grup/classe.

Per a això es tornaran a passar proves/test a aquells alumnes que ho requerisquen (veure si han superat els objectius impostos a l’inici d’este curs) i comprovar les necessitats reals dels alumnes els tutors de les quals han fet la demanda d’assistència a l’aula de PT. Són dies en què hi ha molt treball perquè a estes proves cal afegir el consens del claustre dels ninos/as que han d’anar el pròxim curs i els que no, les entrevistes individuals amb els alumnes de l’ESO i alguns dubtes que puguen tindre els pares, fi de curs intens i ple d’activitats extraescolars.

Reflexions II

Aquesta és la darrera setmana del practicum II, el divendres serà la meva intervenció amb els alumnes de 3er de l'ESO i ja vos informaré -anirà molt bé segur-. Al llarg d'aquests dies anire deixant per açi algunes conclusions que ja he anant reflexionant i que es fan presents ja que estic redactant el document de la memòria.
Ànim a tot@s que ja estem en la recta final!!!!!

Reflexions

Després de les sessions formatives anteriors, realment un dels punts importants i principals de l’orientació i educació en els centres escolars es basa en la comunicació fluida amb les famílies i els alumnes. El personal docent necessita de guia en el procés d’escolarització dels xiquets per a poder actuar en sincronia amb els diferents tipus de famílies que existixen en la societat. Les noves tecnologies obrin les portes a la societat del coneixement a una llibertat màxima en l’accés a la informació. L’actitud davant d’esta possibilitat ha de ser positiva al mateix temps que previnguda ja que els alumnes en nombroses ocasions no saben aplicar criteris de filtre i selecció d’informació fent cas de les modes juvenils del moment actual. Hem de ser previnguts i usuaris experts de les TIC per a poder ensenyar als més jóvens l’ús i els beneficis que oferix el moment tecnològic en què ens trobem ara.

XARRADA “ACOMPANYAR LES FAMÍLIES EN LA SEVA RESPONSABILITAT EDUCATIVA”

Esta sessió informativa va anar a càrrec d’una exalumna del centre educatiu, orientadora en un col·legi públic de Torrent, en síntesi el mes destacat va ser:

- Avui en dia els educadors i orientadors ens trobem davant d’una diversitat en el concepte de família per les exigències de la societat, la qual cosa hem de fer és adaptar-nos a les seues prioritats i valors (deixant de costat els nostres momentaneamente) per a poder orientar-los en benefici del seu desenrotllament i per a solucionar els problemes que es plantegen.

- Construir una relació de suport: Descartar els prejuís i etiquetajes previs sobre les famílies i els alumnes.

- Tornar el poder al els pares: Potenciar la seua capacitat educadora per mitjà de l’ús d’entrevistes preelaborades i estructurades adequadament.

- Augmentar les competències parentals: Oferir des del centre escolar programes de formació a pares entre els que destaquen conferències i escoles de pares.

- Interpretar els esdeveniments: Bona preparació i formació de tutors i orientadors ja que li centre es convertix en referent per a la família i ha d’oferir solucions i opcions.

- Liderar i desafiar: Una bona preparació permet als professionals liderar el dialogue i la coordinació amb les famílies.

ESTRATÈGIES PER A ACONSEGUIR-HO

1.Que el professorat dispose d’un format d’entrevista estructurat.

2.Uso del genograma

3.Entrenamiento en habilitats de comunicació

4.Uso correcte de l’ambient

5.Supervisión de casos per part de l’equip docent.

XARRADA “ELS ALUMNES DAVANT DE LES NN.TT I INTERNET”

Dins de les sessions educatives integrades en la formació del professorat del centre on estic desenvolupant les practiques m’han donat l’oportunitat d’estar present per a completar les activitats en què he pogut estar d'observadora dins de les obligacions del professorat.

La xarrada de què parlaré va anar a càrrec d’un orientador (company) salesià i tutor de 4t de l’ESO i el tema a tractar va ser “ ELS ALUMNES DAVANT DE LES NN.TT I INTERNET”. A banda de proporcionar-nos material imprés com a suport a la informació de la sessió els punts mes importants d’esta van ser:

- Els pares volen controlar avui en dia els aparells tecnològics que usen els seus fills però no es donen compte que al regalar-li’l ells mateixos l’aparell és SEU pel que és molt difícil influir en la conducta d’un xiquet que utilitza un aparell de la seua propietat (consoles, mòvils, tablet, PC,...)

- Quina és l’edat adequada per a poder tindre cada un dels aparells? Dependrà de l’estat maduratiu i l’etapa de desenrotllament en què es trobe eixe xiquet, no hi ha indicacions especifiques per a cada cosa sinó xiquets preparats per a manipular objectes determinats.

- Hem de projectar (educadors, orientadors i pares) una imatge/visió positiva de les Noves Tecnologies = ACTITUD POSITIVA DAVANT DE LES TIC. Un exemple d’açò és que alguns videojocs han contribuït a millorar determinades professions, es conceben com a ferramentes d’aprenentatge.

- Els pares han de fer un esforç per a convertir-se en especialistes tecnològics; d’esta manera seran percebuts pels seus fills com a usuaris experts el que els conferix un major respecte davant dels xiquets.

- Els pares, en general, no saben/no es preocupen del que fan els seus fills en internet (XARXES SOCIALS), per un altre costat estos últims s’han fet experts a ocultar el que van fent. Per a evitar-ho tres idees:

-Instal·lar un programa de control parental en el PC

-PC ubicat en un espai comú de la casa.

-Pacte del temps, ús i normes del PC

- És molt recomanable que els pares coneguen les contrasenyes d’accés i els perfils d’usuari dels seus fills però no per a espiar, sinó per a poder aconsellar si es creu oportú.

- Els adolescents d’entre 14 a 16 anys necessiten d’un permís patern per a donar-se d’alta en una xarxa social. La majoria d’ells incorren en una falta sancionable els responsables directes de la qual són els pares.  És important explicar als xavals les implicacions jurídiques que poden tindre els seus actes en internet i la responsabilitat civil dels pares.

- Destacar una web molt interessant www.protegeles.com.

- Estaria bé la creació de l’assignatura CIUTADANIA DIGITAL (podiem reflexionar sobé el tema)

Esta xarrada es va donar posteriorment als alumnes de l’ESO i ha servit d’informació prèvia per a la intervenció que es farà el pròxim 18 de maig amb els laumnos de 3r de l’ESO (en la que acudiran a l’aula d’informàtica per a buscar informació de les opcions acadèmiques que poden triar).

XIQUETS AMB NEE: com es treballa en el col·le?

Un simple esquema per a il·lustrar el treball i la metodologia que se seguix en el centre. En primer lloc cal definir qual és l’alumnat amb NEE: Aquell que requerix, per un període de la seua escolarització o al llarg de tota ella, determinats suports i atencions educatives específiques.

Condicions d’accés: (requisits)

1. Tindre una avaluació psicopedagògica.
2. Presentar D.A associat a:
   - RM (Retraso mental)
   - TGD (trastorno generalizado del desarrollo)
   - TEA (trastorno especifico del lenguaje)
   - TDAH (trastorno por déficit de atención - hiperactividad)
   - TC (trastorno del comportamiento)
   - DS (deficiencia sensorial)
   - DM (discapacidad motora)
   - R Mad (Retraso madurativo)

Metodologia:

• Individual
• En xicotet grup (2-3 alumnes)
• Adaptar:
  -Metodologia
  -Continguts
  -Activitats

• Ús de tècniques específiques per a millorar les prerequisits bàsics de l’aprenentatge: atenció, percepció, memòria, raonament lògic, etc...

Reflexions

Un dels principals problemes que trobe a l’hora de deesenvolupar la nostra tasca en centres escolars és la falta d’informació del claustre de professors en relació amb l’assessorament que es du a terme des del Gabinet Autoritzat, el Departament d’Orientació i l’aula de Pedagogia Terapèutica. La seua idea dels professionals que treballen allí és la de mers actors que elaboren informes, passen proves i determinen o no la conveniència d’acudir a altres professionals fora del centre. 

És necessari assessorar primer els professors que treballen amb nosaltres sobre qual és la nostra missió i qual és la seua (sense ànim d’ofendre’ls), és a dir, delimitar les competències de cada professional i respectar el seu treball i el seu dictamen. Crear un bon clima de treball es fa necessari i és un requisit indispensable per a aconseguir treballar en la mateixa direcció: l’ajuda i suport als xiquets amb Necessitats Educatives Especials.

FUNCIONS DELS DIFERENTS PROFESSIONALS AL CENTRE

Es fa necessari -en alguns centres- determinar les funcions que realitzen (o han de realitzar) els diferents professionals que -diàriament- estan en contacte amb els alumnes i alumnes dels centres escolars:

Funcions dels professionals en contacte amb els xiquets

PROFESSORA/A AULA DE PT

• Planificar i posar en pràctiques el programa d’Atenció Individual de cada alumne
• Intervenció en les adaptacions d’accés al currículum (alumnes amb discapacitat sensorial o motora)
• Proposa als alumnes que poden ser donats d’alta del programa de pedagogia terapèutica (amb un informe d’eixida del programa)
• Assessorar els professors perquè puga atendre amb eficàcia a l’alumnat, que dins dels seus grups, presenta NEE, col·laborant amb ells en l’elaboració d’ACI.
• Col·laborar amb el professor en el seguiment i avaluació de l’alumnat.
• Col·laborar amb el tutor en les actuacions amb les famílies.

TUTOR/A

• Coordinar amb l’ajuda del PT les ACI en les àrees que són necessàries
• Afavorir el seguiment i evolució adequat de l’alumne.
• Detectar possibles alumnes amb NEE i fer l’informe de derivació corresponent.
• Coordinar l’eixida de l’alumne amb NEE del programa de PT

PROFESSOR/A

• Realitzar l’avaluació inicial de l’alumne en l’àrea corresponent i determinar el NAC (Nivell Actual Curricular)
• Programar les ACI en col·laboració amb el PT.
• Coordinar-se amb els tutors en el seguiment de l’evolució del procés d’EA.
• Determinar els criteris d’avaluació per a cada alumne amb NEE.
• Recolzar l’alumne que està assistint a l’aula de PT, per a compensar el treball que s’ha realitzat en l’aula amb el grup de referència mentres que ell no ha estat present.

EQUIP D’ORIENTACIÓ

• Acollir les propostes dels tutors amb possibles alumnes amb NEE
• Realitzar la corresponent avaluació psicopedagògica determinant si l’alumne complix els requisits per a entrar en el programa de PT.
• Assessorar els professors en les dstintas actuacions dutes a terme amb l’alumne de NEE.
• Revisar i aprovar les altes i baixes del programa de PT dels alumnes amb NEE.

Casos de l'aula de PT VI. A.

A Després de la sessió d'avaluació es considera necessàri el cumpliment dels següents ítems:

• Fer bona lletra (en fulla de pauta)
• Conèixer i aplicar les regles d'accentuació.
• Separar les paraules de texts seguits (per a atendre al seu significat)

La psicopedagoga le ha preparat un material que durà a la classe, a casa i edurant el reforç tant de l'aula de PT com de les classes particulars amb psicòlegs a les que asisteix fora del horari escolar.

Alguns casos de l'aula de PT V

T, és un alumne de 5 EP que acudeix a l'aula de PT 4,5 hores setmanals, du ACIS en totes les matèries per un (TGD, trastors generalitzat del desenvolupament, no especificat més TDAH), el seu aprenentatge és bàsic: de continguts i habilitats per a la vida quotidiana sense lectoescriptura, només llig per pictogrames.

Es treballa per projectes amb l'objectiu d'apropar les accions “normals “ o quotidianes a les seves rutines personals de tal manera que el nen puga conèixer el món que l'envolta en la major part de les accions que haurà de desenvolupar al llarg de la seva vida.

Un eixemple és el projecte del reciclatge: T. ha pintat amb l'ajuda del company-guia (cada setmana és un nen/a de la seva classe) unes caixes de folis de ls colors dels contenidors de reciclatge (grog, verd, blau i gris) per a després retallar de revistes els diferents envasos que existeixen i ficar-los dins de cada caixa segons represente un o altre contenidors.

En aquest moment el nen es troba en un periode de prova amb la medicació per hiperactivitat, per tal de comprovar si els comportaments diferents del nen són un síntoma o és l’hiperactivitat en si mateixa.

La psicopedagoga m'ensenya una graella de recollida de dades per part del tutor mitjançant l'observació en les diferents moments del día per tal de reajustar -si cal- les diferents intervencions que desenvolupen amb ell.

Alguns casos de l'aula de PT IV

Dos alumnes de 1 EP, dos possibles TDA no diagnosticats.

A: L'ambient que té en casa no és gens afavoridor per al seu desenvolupament i aprenentatge escolar ja que no es preocupen del nen en absolut. Necessita reforç però si que segueix el llibre de classe amb els seus companys. El context familiar no l'acompanya per a desenvolupar les tarees del “cole” així que tot el treball ha de realitzar-se tant en l'aula ordinària com en l'aula de PT.

S: Va a la mateixa classe que A i comparteixen les hores en l'aula de PT. Aquest nen du material apart de comprensió lectora, travades i inverses. Des de que va entrar al colegi el gabinet ha detectat problemes en ell: parla molt alt, no para de moure’s, pot realitzar una fitxa adaptada si aquesta és fàcil i amb l'ajuda de la psicopedagoga; el seu context és una mica complicat: La seva mamà va morir quan ell tenia 3 anys i el papà el sobreprotegix, té una germana que està en 3er de l'ESO, en definitiva una situació molt complicada, tant és així que el Pare no vol dur-lo al neuropediatra per a obtindre un diagnòstic definitiu. En aquest nen centraré la meva observació i la desenvoluparé en la memòria.

Alguns casos de l'aula de PT III

A. porta una ACI en llengua i matemàtiques i M.té dificultats d'aprenentatge en matemàtiques. Els dos son alumnes de 5EP.

M per a no dur adaptació treballa en l'aula de PT allò que s'ha donat en l'aula; abans de fer el control normal fa un xicotet control que farà mitjana amb el que després faran en classe (em recorda molt a una classe de repàs).

A treballa llengua i matemàtiques ja que les du adaptades (encara es nota ell seu retràs respecte al grup-clsse. El nen li fica voluntad i progressa a poc a poc.

En aquest cas, el treball en l'aula de PT es fa fàcil i es desenvolupa sense cpa complicació ja que les dificultats d'aprenentatge que presentes els dos alumnes es solventen progressivament. Per altra banda un punt molt important és que tots els alumnes que asisteixen a l'aula de PT estan acostumats a ajudar-se contínuament tant en l'aula ordinaria com en l'aula de PT, un punt molt positiu per adquirir habilitats emocionals i treballar els continguts acadèmics en les que tenen problemes.

Procediment d'intervenció (Debat a l'aula)

Jo estic desenvolupant el PII en un centre concertat i puc observar tant el procediment del Gabinet Autoritzat com del Departament d'Orientacio, es a dir, tots els nivells acadèmics d'escolaritació.

Els alumnes realitzen diferents proves de nivells (al meu Blog estan contemplades la bateria de proves i els diferents nivells on se'ls aplica) a tots els alumnes.

En detectar qualsevol indici problemàtic tant per l'equip pdocent com per la mateixa Directora de Gabinet a l'alumnes se'l pasen proves més específiques i es demanada ajuda externa (serveis municipals principalment) per tal de recolçar o d'acurar el diagnòstic, també -segons el problema- es pot derivar al neuropediatra. Amb els informes i diagnòstic s'elabora juntament amb el tutor de l'alumne les adapatacions oportunes per tal de continuar amb l'escolarització i desenvolupament personal i emocional de l'alumne. Cada diagnòstic du una manera determinada de treballar amb l'alumne.

Considere que es complix el protocolo en tots els casos que hem parlat a l'espai de debat de l'aula i que l'àmbit tampoc es decisiu per al treball amb els alumnes amb necessitats educatives, anem tots en la mateixa direcció oferir ajuda continuada i coherent amb els requeriments i necessitats individuals de cada alumne amb problemes.

Algunes Reflexions (I)

Amb unes quantes hores presencials en el centre triat per al practicum II (quasi la mitat de les hores requerides) les meues reflexions sobre el desenvolupament de les diverses funcions del psicopedagog en els centres educatius no ha canviat, continuen existint les mateixes dificultats (manca d’hores, material i diàlog entre els professors) i els mateixos avantatges de poder treballar en el col·legi (motivació per poder ajudar els alumnes a qui se’ls coneix des del seu incorporació a Infantil). No han variat els meus esquemes respecte al practicum I sinó que es refermen més les meues conviccions i les meues expectatives. Es fa molt necessari destinar cada vegada més recursos al camp de l’educació en compte de llevar-los i destinar-los a altres partides pressupostàries per a poder avançar i ajudar els alumnes a desenvolupar-se com a persones ja que en la majoria dels casos provenen d’ambients inestables i poc educatius. La política educativa ha de ser ara més que mai activa per a defendre els interessos dels més xicotets.

Alguns casos de l'aula de PT II

JM

Ja vam veure que amb JM es treballa per projectes, quan finalitza un d’estos, Gema li fa un “control” per a comprovar que ha superat els objectius proposats. L’ajuda que se li proporciona és que una setmana abans se li apunten en la seva agenda estos objectius que ha de treballar amb ajuda dels seus papàs.

Una ajuda molt bona per als xiquets amb problemes la podem trobar en la web d’aulapt.

Alguns exemples de com treballa diferents activitats dins del projecte La Casa

VOCABULARI: Es treballa amb fitxes plastificades en el que estan la imatge i la paraula escrita de tal forma que JM ha de reconéixer-la immediatament al veure. A vegades se li demana que faça una oració amb les paraules més senzilles: casa, cadira, sofà....

Fa frases molt curtes i fàcils i tendix a repetir l’estructura gramatical: A casa hi ha gots. A casa hi ha un sofà...

No imagina els dibuixos/pictogrames, només és capaç de dibuixar si té un model davant. Li hem demanat que dibuixe al seu germà i ho ha representat amb un esquema corporal propi d’un xiquet de educación infantil de 3 años. Per a llegir s'utilitza el mètode de GESTOS GUBERINA

JM és molt maleducat, no se li nota perquè va hipermedicat a mesura que transcorre la jornada escolar comença a contestar amb paraules com: “Deixa’m”, alguns insults i puntellons tant a professors com als propis companys

Proves/Tests als alumnes de 6 d'EP

Avui és el torn dels majors de primària, la Directora del Gabinet Autoritzat els passa les proves i tests cognitius, d’intel·ligència i personalitat. Estes proves ocupen tot un matí sencer amb el descans de la recreació. Abans de començar se’ls explica als alumnes en què consistixen les diferents proves (de forma general) i el temps empleat.

Les proves són les següents:

1, QÜESTIONARI EPG-J FACTORS DE PERSONALITAT D’EYNSECK

Este qüestionari no porta temps d’execució màxim amb un total de 81 ítems de resposta directa (SI/NO) que mesuren: Neuroticismo, Extraversió, Agressivitat, Sinceritat i Conducta Antisocial. És la primera prova que se’ls passa als alumnes (són les 9.00h) i per a guanyar temps la psicopedagoga llig les preguntes en veu alta i cada alumne individualment les contesta en el full de respostes.

2, QÜESTIONARI IGF-E (S’utilitza el mateix en Secundària)

Test factorial d’intel·ligència general, raonament verbal, no verbal i raonament abstracte. Per a este nivell hi ha 70 ítems i 30 minuts d’execució. Hi ha bonificació si l’alumne acaba abans del temps previst.

3, TO PARAULES 1 (Edicions TEA)

És un test d’atenció amb un temps màxim de 5 minuts, amb 60 ítems per a resoldre.

4,TEST D’ACTITUDS P.F.S.E. Nivell E

Mesura les relacions establides amb l’àmbit Personal, Familiar, Social i Escolar (editorial CEPE). Són 70 ítems amb 3 opcions de resposta..

Personal (Autoestima i Fisiològica)

Familiar (Pare i Mare)

Extraversió (Social)

Escolar (Professorat i Estudis)

Es mesuren aspectes com l’adaptació a la pubertat, als estudis, al seu familiar, als professors, als seus amics, la seua motivació en els estudis, etc...

Exemple de preguntes:

-Nom, edat i numere de germans

-Viuen a casa els teus 2 pares? I algun altre familiar?

-Has tingut alguna malaltia greu? que edat?

-T’han operat? que edat?

5, PROBLEMES DE CÀLCUL

Es treballa tant el càlcul com la comprensió dels mateixos. Temps e execució: 20 minuts per a 15 exercicis.

6. CÀLCUL

16 problemes resolts en 15 miutos.

7, DICTAT DE PARAULES.

Es treballa l’ortografia amb el dictat de 24 paraules (se’ls repetix dos vegades cada una)

8, MEMÒRIA IMMEDIATA PAL

Li’ls narra una història i ells han de reproduir-la per escrit utilitzant les mateixes paraules.

AULA DE PT: ELS ALUMNES DE 5 CURS DE PRIMÀRIA

Dos alumnes: un d’ells amb ACI en llengua i matemàtiques i l’altra amb DA en matemàtiques. Només acudeixen dues hores a la setamana a l'aula de PT, amb una adaptació “normal” en matemàtiques (objectius mínims en llengua i matemàtiques). La mestra de l'aula de PT els proporciona “trucos” i idees (estratègies) per al desenvolupament i la correcta execució i plantejaments dels problemes.

Els controls els porten adaptats, qual és la diferència entre estos i els controls que realitzen la resta dels alumnes?:

Control normal:

-exercicis fàcils

-exercicis d’objectius mínims (aprovat)

-exercicis per a traure nota

Control adaptat:

-exercicis fàcils

-exercicis d’objectius mínims (aprovat)

-NO porten exercicis per a traure nota.

És molt important que verbalitzen cada acció que fan en les operacions matemàtiques

Dificultats d'Aprenentatge en els alumnes de 3er curs d'EP

Quatre alumnes del tercer curs de Primària acudixen a l’aula de PT amb dificultats d’aprenentatge en matemàtiques i llenguatge. Gema (psicopedagoga) treballa amb ells com en una classe particular ja que no porten cap adaptació de continguts.

Amb este grup es treballa de manera grupal (molt reduït) amb major participació individual dels alumnes a fi que entenguen els continguts amb el reforç que li’ls proporciona en esta classe. Amb estos alumnes s’utilitza l’ARCO i miniARCO a manera de joc.

Pel fet que s’han detectat problemes en el calcula de manera generalitzada en el centre es dediquen uns minuts diaris (5-10) per a treballar el mètode Quinzet.(Cálculo mental, atenció i associació de l’orde donada a l’operació.)

Casos de l'aula de PT: J.M

JM

Diagnosticat com TDAH, llavi leporí, CI de 65-70, negativisme desafiador i un ambient poc afavoridor (molts germans i una mare molt jove). La recomanació des del centre escolar és que visite al Neuropediatra perquè puguen descartar/diagnosticar específicament el seu cas però la reacció familiar és contrària a esta decisió ja que JM està medicat pel principal diagnòstic de TDAH i açò li fa estar més tranquil ja que abans de prendre medicació la seua conducta era totalment negativa amb els xiquets física i verbalment parlant. Va repetir 3er curs d’educació infantil i a la llarga (actualment està en 2on d’EP) l'equip docent s’ha adonat de que no va ser una decisió totalment encertada donada la seua inadaptació a l’entorn.

Porta totes les matèries instrumentals adaptades menys l’educació física treballant exclusivament per projectes (UDICOM).

Un exemple de l’aprenentatge de JM: l’abecedari ho va aprendre amb fotos de la boca (al vocalitzar la lletra) amb els fonemes i els gestos significatius per al nen. Les recompenses són immediates.

Matèries instrumentals i contingut a treballar:

Llengua

• Lectura de paraules
• Comprensió lectora (d’una frase)
• Escriptura (Data en la pissarra, copiar el deure, fitxes...)
• Consciència fonològica (reconéixer un fonema quan li dius una paraula) i consciència visual (reconéixer un fonema al veure-ho escrit) són la base de la lectoescriptura.

Matemàtiques

• Fitxes (puzles) amb les hores en punt i les hores i mitja
• Numeració fins al 19 (lectura, escriptura, reconeixement i descomposició)
• Ordenar de major a menor.
• Sèries ascendents i descendents amb l’àbac i les regletes.
• Problemes de sumes i restes amb suport visual

Coneixement Del Medi

• Conceptes (p.e: dia/nit)

Valencià

• Elabora una fitxa diària de comprensió lectora d’una frase amb suport visual (pictogrames) li servix de suport de l’assignatura de llengua castellana)

Al finalitzar la classe la Psicopedagoga de l’aula de PT el deixa jugar 5-10 minuts amb la tablet a manera de recompensa amb memories, puzles, etc...

Atenció a la diversitat: Aula de PT

En el present curs (2011/12) acudixen a l’Aula de Pedagogia Terapèutica (PT) 23 alumnes repartits de la seguent manera:

Curs	Alumnes	H/S	Motiu	Objectius Generals
1 EP	2	3	Dificultats d’aprenentatge -DA- (Possibles TDA)	Lectoescriptura i comprensió
2 EP	3 1	3 4	Dos amb D.A i un amb ACI (deficiència auditiva + ambient familiar gens afavoridor) amb la permanència en el curs ACIS en llengua i matemàtiques, alumne medicat amb TDAH, i possiblement amb trastorn negativista desafiador. ACI en les matèries de Valencià, Religió, C.Medi. Acudix al gabinet municipal a logopèdia	Objectius mínims: llengua i matemàtiques Lectoescriptura, comprensió, conceptes bàsics i cálcul.
3 EP	4	2	DA (tres d’ells per ambient familiar gens favorable)	Objectius mínims: llengua i matemàtiques
4 EP	5	2	Quatre amb DA, de els quals dos d’ells romanent un any més, i un d’ells amb ACI (medicat per epilèpsia i TDAH)	Objectius mínims: llengua i matemàtiques
5 EP	1 2	4'5 2	ACIS en totes les matèries (TGD -trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat- més TDAH) Un d’ells amb ACI en llengua i matemàtiques i l’altre amb DA en matemàtiques	Aprenentatge de continguts i habilitats per a la vida diària, sense lectoescriptura, només a través de pictogrames Objectius mínims: llengua i matemàtiques
6 EP	5	2	DA (un d’ells és una incorporació nova al col·legi, dos d’ells per baixa motivació enfront de l’aprenentatge i ambient gens afavoridor i els dos restants per baix CI i un d’estos dos últims medicat per TDAH)	Objectius mínims: llengua i matemàtiques

Metodologia General

A l’hora d’establir l’horari, es dóna prioritat als alumnes amb ACIS (Adaptació Curricular Individual Significativa), seguits dels que porten una ACI (Adaptació Curricular Individual) i finalment els alumnes amb DA (Dificultats d’Aprenentatge).

La metodologia que s’ha de seguir depén de les dificultats que presente l’alumne i del tipus d’agrupació que s’haja establit, però sobretot es pretén que siga pràctica i experimental perquè l’aprenentatge siga més significatiu.

Es treballa conjuntament amb el tutor/a, a l’hora d’establir els objectius mínims de les matèries instrumentals (llengua i matemàtiques), per a l’establiment d’activitats diàries i per a l’avaluació.

El material que s’utilitza per als alumnes amb ACIS és elaborat en la seua totalitat per la mestra de l’Aula de PT, ja que es tracta de material molt específic. Normalment es treballa per projectes deonde s’incidix transversalment a través d’estratègies i habilitats.

Els alumnes amb ACI, normalment treballen amb el material que porta la seua classe de referència. En este material el tutor/a com la mestra de PT modifiquen o eliminen les activitats acords als objectius mínims establits.

Els alumnes amb DA, solen presentar un entorn familiar de poca ajuda. En l’aula de PT se’ls intenta ajudar perquè el desfasament curricular no vaja a més i se’ls haja de fer una adaptació major. Normalment es treballa molt la motivació.

Tutoria amb els alumnes de 3er curs d'ESO: La FP

El Departament d’Orientació prepara els alumnes al començament de l’ESO un dossier que van completant al llarg dels quatre anys en què poden trobar tot tipus d’informació relativa als plans d’estudis, l’optativitat en batxiller, els diferents graus de FP, direccions i telèfons dels centres i Campus universitaris més pròxims, webs d'interés i totes les dades que ajuden a prendre les decisions junt amb els seus pares de manera oberta i segura.

En la tutoria destinada a estos alumnes els repartix en 3er curs els resultats del test d’interessos professionals en què se’ls mostra les diferents opcions que -segons el barem- més s’acosten als seus trets de personalitat.

En primer moment els explica com esta organitzat el sistema educatiu espanyol amb un gràfic (és el mateix que els va donar als pares dels alumnes de 4rt curs d'ESO en la passada reunió)

Sistema educativo español LOE (2006)

En segon lloc els explica a fons les característiques, mòduls i accés de la formació professional (FP). L’any que ve se’ls explicara el batxiller.

És important ressaltar que el cursar un FP de la branca que siga no significa finalitzar els estudis acadèmics (dubte reiteratiu tant d’alumnes com dels pares) només implica una prompta inserció en el mercat labora i la possibilitat de continuar ampliant els estudis en els nivells superiors.

Punts clau de la FP dels que li’ls informa els alumnes de 3er curs de l’ESO:

• Notes i accés
• Centres pròxims on cursar-la
• Diferents famílies professionals de grau mitjà i grau superior en la província de València
• Practiques originals i lúdiques presents en alguns cursos determinats.
• Sistema educatiu espanyol després de la LOE (2006)
• Avantatges i inconvenients d’estudiar un mòdul de FP

Els alumnes presten molta atenció a la Directora del Departament, inclús fan preguntes que demostren dubtes i inquietuds a curt i mitjà termini, però sense un suport visual (PowerPoint p.e) els alumnes es perden a l’hora d’entendre el pas de la FP a un estudi universitari o a altres formes d’accés. Trobe a faltar un major suport visual per al Departament, ja ques alumnes no poden seguir amb fluïdesa les explicacions de la directora.

Sir Ken Robinson i les seves teories

No puc estar mes d’acord amb Sir Ken Robinson: els xiquets tenen una capacitat extraordinària que el sistema educatiu guia cap a allò acadèmic. Esta clar que s’han de complir uns objectius (competències) per a poder entrar a formar part del complex sistema global però no podíem ensenyar a fer-ho des del costat divertit? La creatvidad és il·lusió, és imaginació i, sobretot, és intel·ligència; jerarquitzem les assignatures acadèmiques en funció de l’interés laboral dels possibles futuribles. Com canviar? És complicat i potser tardem a veure-ho, el canvi ha de vindre des de les aules pas a pas eliminant jerarquies i construint l’aprenentatge des d’activitats creatives i pràctiques on, la improvisació i el joc, constituïsquen les verdaderes eines de l’aprenentatge.

No coneixia les publicacions de Robinson, però quan acabe el semestre començaré amb elles.

Que digueu?

Las escuelas matan la creatividad 

REUNIÓ AMB ELS PARES DELS ALUMNES DE 4rt d'ES

Una de les funcions del departament d’orientació és la d’assessorar als pares dels alumnes dels diferents cursos de l’ESO, en este sentit, la reunió amb els pares dels alumnes del quart curs és un dels moments més esperats per estos ja que poden -en aquest moment- exposar els seus dubtes a la directora del departament.

La tutora del curs presenta la reunió i dóna pas a la directora del Departament (la meua tutora externa del practicum I i II). 

La reunió comença amb l’observació per part de la directora del departament que els alumnes de 4rt curs de l’ESO s’enfronten a la primera gran decisió de la seua vida (elecció de la branca de batxillerat o formació professional i el centre on cursaren els seus estudis)

Se’ls repartix -als pares i mares presents que són la majoria- els resultats dels tests i les proves passades (INFORME D’ORIENTACIÓ ESCOLAR), un gràfic del sistema educatiu espanyol i un full informatiu d’orientacions pràctiques.

El departament d’orientació proporciona als alumnes des del començament de l’ESO un dossier d’orientació professional per als alumnes i pares amb la intenció que -en conjunt- puguen adoptar les mesures i decisions encertades segons els criteris i preferències d’uns i d’altres.

La directora del departament informa de les eixides professionals segons el mercat labora i -el mes important- segons les aptituds i actituds individuals de cada alumne.

Un dels punts que mes preocupa tant pares com a alumnes és la prova de selectivitat amb la nova modalitat dels sumatoris i les assignatures que no computen de la mateixa manera.

Es fa una explicació general dels mòduls de la FP, els Plans de Qualificacion Professional i el batxillerat.

Es produïx un xicotet debat entre els propis pares dels inconvenients i avantatges de la FP i del ballicher. Conclusió: Els pares continuen pensant que estudiar batxiller oferix mnayores oportunitats en el futur mercat laboral.

Per últim des del departament es donen consells educatius als pares que així ho sol·liciten. I s’acaben concertant entrevistes individuals per a aprofundir millor en els dubtes que hagen pogut quedar amb els alumnes.

València en Falles i Practicum II

València immersa en la seva festa gran: Les Falles! Nens i nenes han cremat els seus monuments escolars i es troben ara gaudint amb els seus amics i familiars dels moments tan divertits i bonicos que ens ofereix la Festa gran de València.

Un cop lliurat la primera activitat d'avaluació continua: El Pla de Treball, done per iniciat el meu Practicum II: La propera setmana i amb resaca fallera, tornaré a les aules on havia deixat el meu primer practicum.

Vos convide a tots i totes a donar-li un cop d'ull a aquest Blog per a seguir el meu desenvolupament d'aquesta assignatura, les reflexions, anàlisi i alguns pensaments personals sobre les tasques de la nostra futura professió.

Parlem!!

Practicum II

A una setmana vista del començament d'aquest semestre estic ultimant els papers: convenis, apunts, assignatures... de tot per a tindre-ho tot preparat per al que - si hi ha sort- serà el darrer semestre en el que finalitzaré els estudis de Psicopedagogía!!