No puc estar mes d’acord amb Sir Ken Robinson: els xiquets tenen una capacitat extraordinària que el sistema educatiu guia cap a allò acadèmic. Esta clar que s’han de complir uns objectius (competències) per a poder entrar a formar part del complex sistema global però no podíem ensenyar a fer-ho des del costat divertit? La creatvidad és il·lusió, és imaginació i, sobretot, és intel·ligència; jerarquitzem les assignatures acadèmiques en funció de l’interés laboral dels possibles futuribles. Com canviar? És complicat i potser tardem a veure-ho, el canvi ha de vindre des de les aules pas a pas eliminant jerarquies i construint l’aprenentatge des d’activitats creatives i pràctiques on, la improvisació i el joc, constituïsquen les verdaderes eines de l’aprenentatge.
No coneixia les publicacions de Robinson, però quan acabe el semestre començaré amb elles.
Que digueu?
No hay comentarios:
Publicar un comentario