Dificultats d'Aprenentatge en els alumnes de 3er curs d'EP

Quatre alumnes del tercer curs de Primària acudixen a l’aula de PT amb dificultats d’aprenentatge en matemàtiques i llenguatge. Gema (psicopedagoga) treballa amb ells com en una classe particular ja que no porten cap adaptació de continguts.

Amb este grup es treballa de manera grupal (molt reduït) amb major participació individual dels alumnes a fi que entenguen els continguts amb el reforç que li’ls proporciona en esta classe. Amb estos alumnes s’utilitza l’ARCO i miniARCO a manera de joc.

Pel fet que s’han detectat problemes en el calcula de manera generalitzada en el centre es dediquen uns minuts diaris (5-10) per a treballar el mètode Quinzet.(Cálculo mental, atenció i associació de l’orde donada a l’operació.)

Casos de l'aula de PT: J.M

JM

Diagnosticat com TDAH, llavi leporí, CI de 65-70, negativisme desafiador i un ambient poc afavoridor (molts germans i una mare molt jove). La recomanació des del centre escolar és que visite al Neuropediatra perquè puguen descartar/diagnosticar específicament el seu cas però la reacció familiar és contrària a esta decisió ja que JM està medicat pel principal diagnòstic de TDAH i açò li fa estar més tranquil ja que abans de prendre medicació la seua conducta era totalment negativa amb els xiquets física i verbalment parlant. Va repetir 3er curs d’educació infantil i a la llarga (actualment està en 2on d’EP) l'equip docent s’ha adonat de que no va ser una decisió totalment encertada donada la seua inadaptació a l’entorn.

Porta totes les matèries instrumentals adaptades menys l’educació física treballant exclusivament per projectes (UDICOM).

Un exemple de l’aprenentatge de JM: l’abecedari ho va aprendre amb fotos de la boca (al vocalitzar la lletra) amb els fonemes i els gestos significatius per al nen. Les recompenses són immediates.

Matèries instrumentals i contingut a treballar:

Llengua

• Lectura de paraules
• Comprensió lectora (d’una frase)
• Escriptura (Data en la pissarra, copiar el deure, fitxes...)
• Consciència fonològica (reconéixer un fonema quan li dius una paraula) i consciència visual (reconéixer un fonema al veure-ho escrit) són la base de la lectoescriptura.

Matemàtiques

• Fitxes (puzles) amb les hores en punt i les hores i mitja
• Numeració fins al 19 (lectura, escriptura, reconeixement i descomposició)
• Ordenar de major a menor.
• Sèries ascendents i descendents amb l’àbac i les regletes.
• Problemes de sumes i restes amb suport visual

Coneixement Del Medi

• Conceptes (p.e: dia/nit)

Valencià

• Elabora una fitxa diària de comprensió lectora d’una frase amb suport visual (pictogrames) li servix de suport de l’assignatura de llengua castellana)

Al finalitzar la classe la Psicopedagoga de l’aula de PT el deixa jugar 5-10 minuts amb la tablet a manera de recompensa amb memories, puzles, etc...

Atenció a la diversitat: Aula de PT

En el present curs (2011/12) acudixen a l’Aula de Pedagogia Terapèutica (PT) 23 alumnes repartits de la seguent manera:

Curs	Alumnes	H/S	Motiu	Objectius Generals
1 EP	2	3	Dificultats d’aprenentatge -DA- (Possibles TDA)	Lectoescriptura i comprensió
2 EP	3 1	3 4	Dos amb D.A i un amb ACI (deficiència auditiva + ambient familiar gens afavoridor) amb la permanència en el curs ACIS en llengua i matemàtiques, alumne medicat amb TDAH, i possiblement amb trastorn negativista desafiador. ACI en les matèries de Valencià, Religió, C.Medi. Acudix al gabinet municipal a logopèdia	Objectius mínims: llengua i matemàtiques Lectoescriptura, comprensió, conceptes bàsics i cálcul.
3 EP	4	2	DA (tres d’ells per ambient familiar gens favorable)	Objectius mínims: llengua i matemàtiques
4 EP	5	2	Quatre amb DA, de els quals dos d’ells romanent un any més, i un d’ells amb ACI (medicat per epilèpsia i TDAH)	Objectius mínims: llengua i matemàtiques
5 EP	1 2	4'5 2	ACIS en totes les matèries (TGD -trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat- més TDAH) Un d’ells amb ACI en llengua i matemàtiques i l’altre amb DA en matemàtiques	Aprenentatge de continguts i habilitats per a la vida diària, sense lectoescriptura, només a través de pictogrames Objectius mínims: llengua i matemàtiques
6 EP	5	2	DA (un d’ells és una incorporació nova al col·legi, dos d’ells per baixa motivació enfront de l’aprenentatge i ambient gens afavoridor i els dos restants per baix CI i un d’estos dos últims medicat per TDAH)	Objectius mínims: llengua i matemàtiques

Metodologia General

A l’hora d’establir l’horari, es dóna prioritat als alumnes amb ACIS (Adaptació Curricular Individual Significativa), seguits dels que porten una ACI (Adaptació Curricular Individual) i finalment els alumnes amb DA (Dificultats d’Aprenentatge).

La metodologia que s’ha de seguir depén de les dificultats que presente l’alumne i del tipus d’agrupació que s’haja establit, però sobretot es pretén que siga pràctica i experimental perquè l’aprenentatge siga més significatiu.

Es treballa conjuntament amb el tutor/a, a l’hora d’establir els objectius mínims de les matèries instrumentals (llengua i matemàtiques), per a l’establiment d’activitats diàries i per a l’avaluació.

El material que s’utilitza per als alumnes amb ACIS és elaborat en la seua totalitat per la mestra de l’Aula de PT, ja que es tracta de material molt específic. Normalment es treballa per projectes deonde s’incidix transversalment a través d’estratègies i habilitats.

Els alumnes amb ACI, normalment treballen amb el material que porta la seua classe de referència. En este material el tutor/a com la mestra de PT modifiquen o eliminen les activitats acords als objectius mínims establits.

Els alumnes amb DA, solen presentar un entorn familiar de poca ajuda. En l’aula de PT se’ls intenta ajudar perquè el desfasament curricular no vaja a més i se’ls haja de fer una adaptació major. Normalment es treballa molt la motivació.

Tutoria amb els alumnes de 3er curs d'ESO: La FP

El Departament d’Orientació prepara els alumnes al començament de l’ESO un dossier que van completant al llarg dels quatre anys en què poden trobar tot tipus d’informació relativa als plans d’estudis, l’optativitat en batxiller, els diferents graus de FP, direccions i telèfons dels centres i Campus universitaris més pròxims, webs d'interés i totes les dades que ajuden a prendre les decisions junt amb els seus pares de manera oberta i segura.

En la tutoria destinada a estos alumnes els repartix en 3er curs els resultats del test d’interessos professionals en què se’ls mostra les diferents opcions que -segons el barem- més s’acosten als seus trets de personalitat.

En primer moment els explica com esta organitzat el sistema educatiu espanyol amb un gràfic (és el mateix que els va donar als pares dels alumnes de 4rt curs d'ESO en la passada reunió)

Sistema educativo español LOE (2006)

En segon lloc els explica a fons les característiques, mòduls i accés de la formació professional (FP). L’any que ve se’ls explicara el batxiller.

És important ressaltar que el cursar un FP de la branca que siga no significa finalitzar els estudis acadèmics (dubte reiteratiu tant d’alumnes com dels pares) només implica una prompta inserció en el mercat labora i la possibilitat de continuar ampliant els estudis en els nivells superiors.

Punts clau de la FP dels que li’ls informa els alumnes de 3er curs de l’ESO:

• Notes i accés
• Centres pròxims on cursar-la
• Diferents famílies professionals de grau mitjà i grau superior en la província de València
• Practiques originals i lúdiques presents en alguns cursos determinats.
• Sistema educatiu espanyol després de la LOE (2006)
• Avantatges i inconvenients d’estudiar un mòdul de FP

Els alumnes presten molta atenció a la Directora del Departament, inclús fan preguntes que demostren dubtes i inquietuds a curt i mitjà termini, però sense un suport visual (PowerPoint p.e) els alumnes es perden a l’hora d’entendre el pas de la FP a un estudi universitari o a altres formes d’accés. Trobe a faltar un major suport visual per al Departament, ja ques alumnes no poden seguir amb fluïdesa les explicacions de la directora.

Sir Ken Robinson i les seves teories

No puc estar mes d’acord amb Sir Ken Robinson: els xiquets tenen una capacitat extraordinària que el sistema educatiu guia cap a allò acadèmic. Esta clar que s’han de complir uns objectius (competències) per a poder entrar a formar part del complex sistema global però no podíem ensenyar a fer-ho des del costat divertit? La creatvidad és il·lusió, és imaginació i, sobretot, és intel·ligència; jerarquitzem les assignatures acadèmiques en funció de l’interés laboral dels possibles futuribles. Com canviar? És complicat i potser tardem a veure-ho, el canvi ha de vindre des de les aules pas a pas eliminant jerarquies i construint l’aprenentatge des d’activitats creatives i pràctiques on, la improvisació i el joc, constituïsquen les verdaderes eines de l’aprenentatge.

No coneixia les publicacions de Robinson, però quan acabe el semestre començaré amb elles.

Que digueu?

Las escuelas matan la creatividad 

REUNIÓ AMB ELS PARES DELS ALUMNES DE 4rt d'ES

Una de les funcions del departament d’orientació és la d’assessorar als pares dels alumnes dels diferents cursos de l’ESO, en este sentit, la reunió amb els pares dels alumnes del quart curs és un dels moments més esperats per estos ja que poden -en aquest moment- exposar els seus dubtes a la directora del departament.

La tutora del curs presenta la reunió i dóna pas a la directora del Departament (la meua tutora externa del practicum I i II). 

La reunió comença amb l’observació per part de la directora del departament que els alumnes de 4rt curs de l’ESO s’enfronten a la primera gran decisió de la seua vida (elecció de la branca de batxillerat o formació professional i el centre on cursaren els seus estudis)

Se’ls repartix -als pares i mares presents que són la majoria- els resultats dels tests i les proves passades (INFORME D’ORIENTACIÓ ESCOLAR), un gràfic del sistema educatiu espanyol i un full informatiu d’orientacions pràctiques.

El departament d’orientació proporciona als alumnes des del començament de l’ESO un dossier d’orientació professional per als alumnes i pares amb la intenció que -en conjunt- puguen adoptar les mesures i decisions encertades segons els criteris i preferències d’uns i d’altres.

La directora del departament informa de les eixides professionals segons el mercat labora i -el mes important- segons les aptituds i actituds individuals de cada alumne.

Un dels punts que mes preocupa tant pares com a alumnes és la prova de selectivitat amb la nova modalitat dels sumatoris i les assignatures que no computen de la mateixa manera.

Es fa una explicació general dels mòduls de la FP, els Plans de Qualificacion Professional i el batxillerat.

Es produïx un xicotet debat entre els propis pares dels inconvenients i avantatges de la FP i del ballicher. Conclusió: Els pares continuen pensant que estudiar batxiller oferix mnayores oportunitats en el futur mercat laboral.

Per últim des del departament es donen consells educatius als pares que així ho sol·liciten. I s’acaben concertant entrevistes individuals per a aprofundir millor en els dubtes que hagen pogut quedar amb els alumnes.

València en Falles i Practicum II

València immersa en la seva festa gran: Les Falles! Nens i nenes han cremat els seus monuments escolars i es troben ara gaudint amb els seus amics i familiars dels moments tan divertits i bonicos que ens ofereix la Festa gran de València.

Un cop lliurat la primera activitat d'avaluació continua: El Pla de Treball, done per iniciat el meu Practicum II: La propera setmana i amb resaca fallera, tornaré a les aules on havia deixat el meu primer practicum.

Vos convide a tots i totes a donar-li un cop d'ull a aquest Blog per a seguir el meu desenvolupament d'aquesta assignatura, les reflexions, anàlisi i alguns pensaments personals sobre les tasques de la nostra futura professió.

Parlem!!